BLOC II

PROCÉS DE CREACIÓ ARTÍSTICA

En aquest bloc comentaré el procés de creació de la meva obra artística, els referents que em van inspirar i com vaig exposar-ho. En primer lloc, el fet de fer una obra artística implica una sèrie de processos abans d'executar l'obra final, en la que t'has de plantejar el que voldràs dir amb la teva obra, els materials que utilitzaràs, de l'espai/temps que disposes i del que voldràs transmetre. És un tema més complex del que pensava i en el que hi ha molts factors implicats, en el meu cas penso que un factor clau era el poc temps que tenia i la llibertat per poder fer el que volgués, aspectes que penso que en moments he pensat que eren bons i en altres limitants. 

Tot i això, tenia dues vessants per començar a pensar en el que volia representar, en primer lloc, partia de la base de realitzar un procés de creació artística personal inspirat en la vivència de caminar, a partir de l'experiència viscuda en el recorregut del transnatura en aquest paisatge de muntanya. És per això que vaig fer un recull de tot el que vaig fer a la sortida, ja fossin idees que tenia, imatges, colors i creacions per tal de poder-ho agafar de base per pensar algun tema en el qual volia tractar i així connectant-ho amb com em sentia jo en la natura.

Aquest és el meu quadern de bitàcola, és a dir les evidències digitals de com em vaig sentir al transnatura, colors, pensaments i imatges de les quals em vaig envoltar en la sortida:

Per altre costat, i tal com he comentat a la introducció, vaig fer una recerca d'artistes i vaig agafar moltes idees de les quals havíem tractat a classe per inspirar-me. Personalment, l'artista que més em va sorprendre i la que em va semblar més interessant va ser l'artista Mariana Abramovic. Em va agradar la idea de fer art d'acció en el que el cos fos el suport i l'eina en el que es vol promoure alguna cosa i es fa una performance, és a dir, que el públic és l'espectador. Vaig pensar que seria interessant fer alguna cosa per l'estil, també per representar que l'art no només és crear a partir d'un quadre o una pintura, sinó que també poden ser moltes altres coses, des de creacions visuals o experiments socials, que és el missatge que vaig extreure jo dels molts exemples i varietats que hi havia en l'art i que ens van ensenyar a l'aula.

Per acabar, els primers dies abans de la creació, també vam realitzar una dinàmica en la qual pensaves una paraula que t'inspires i dibuixaves, sense saber el que dibuixarien els altres a les altres cares del paper. En el meu cas, em van sortir aquests tres dibuixos interconnectats, i en un primer moment no li vaig veure gaire sentit a l'activitat, però ara veient-ho amb perspectiva he pogut veure que aquí ja vaig posar el significat del qual volia fer sense saber-ho. La paraula reconnectar va molt vinculada al que jo sento quan estic en un entorn natural, i el que en gran part he volgut expressar també en la meva creació.

En conjunt, amb tot el que vaig recollir i la informació que tenia, com era també el text de Henry David Thoreau en la seva reflexió de l'art de caminar, també em va ajudar en certes reflexions que volia plasmar en l'obra. Aquest autor es basava molt en el que jo volia representar, que era aquella connexió que sents amb la natura quan camines en ella, i la contraposició que sents quan ho fas en una vida més urbana. La diferència principal és el fet de caminar per necessitat o perquè vols sortir a caminar, observant el que trobis en el teu entorn i gaudint del simple acte de caminar.

És per tot això que vaig plantejar-me la idea de fer el vídeo, que per mi era l'eina pel qual podia expressar més coses i demostrar que el fet visual també és creatiu, i no només una obra amb pintura. Aquest vídeo volia fer que es marquessin les petjades en un mural de diferents persones, i en aquesta expressar la diversitat. Volia que sortissin les persones caminant amb les seves expressions i maneres de caminar i de fer, inclosa la meva, per acabar reivindicant aquesta falta d'empatia, de no jutjar i de prejudicis que es veu en la societat i que, en canvi, en la natura no hi ha. Invitar a la reflexió d'aquesta controvèrsia entre dos mons completament paral·lels i allunyats.

Quan ja tenia la base amb la que volia començar aquest procés, m'havia de plantejar la idea que volia transmetre i com ho explicaria perquè es fés realitat. Si que és veritat que no se'm va fer gaire difícil pensar una idea, sinó més aviat el que se'm va fer complicat va ser saber com reproduir-la per fer-la realitat. Així que en aquesta obra he volgut per un costat representar el que és per mi la natura i les emocions que sento al estar emvoltada d'ella, i per altra, convidar als espectadors a reflexionar sobre la societat que vivim avui en dia.

Personalment, per mi la sortida que vam fer del transnatura, com en qualsevol moment que estic envoltada de muntanya, em va fer sentir com en aquell lloc que et trasllada a una sensació de clama, de tranquilitat, de poder parar de la vida quotidiana, aïllar-me del moviment de les persones, de la falta de temps, de la quantitat de prejudicis i opinions diverses que tenen les persones. Ho associo molt a on tinc una segona residència, ja que per mi és el meu lloc de calma en el que vaig quan necessito parar, estar a la muntanya, és per això que em serveix molt per envoltar-me d'aquest entorn i desconnectar. 

 

Aquest és el mural final tal i com va quedar, i en ell he volgut tractar temes d'identitat, diversitat i singularitat de cada individu a través dels seus peus i l'acte de caminar, emprant-los a partir de la petjada de pintura en un paper en blanc per tal de reivindicar aquesta riquesa de la diversitat humana. En el vídeo, comença un mural en blanc, i a mida que avança la obra van sortint més petjades, cosa que reflecteix la complexitat de les interaccions humanes, les diferències que hi ha entre persones i les formes que hi ha de caminar, totes diferents i correctes. A més, també volia fer-me partícep de la obra i caminar jo també en ella amb la meva pròpia petjada, la meva identitat, forma de caminar i d'entendre el món.

Finalment, apareix una imatge de la vall de núria, el lloc on vam fer la sortida, per tal de fer la reflexió final en el que es pregunta: i aquí et jutgen?, per tal d'invitar a l'autor a replantejar-se com vivim la societat avui en dia i si contemplem la diversitat com un aspecte positiu o negatiu. Marcant la controvèrsia en que la natura no et jutja, i és la societat la que et condiciona a jutjar i ser jutjats, i som les propies persones les que hem de fer aquest canvi perquè el món canvïi.

Al llarg de la meva creació m'he anat trobant amb una serie de complicacions les quals han fet que hagi anat modificant la idea de com fer la gravació. En un primer moment pensava que seria una cosa molt més ràpida, en la que faria participar a companys de classe i podria gravar-ho de manera que sortissim tots trepitjant el paper. Malgrat tot no va poder ser així, en primer lloc perquè es necessitava més temps i preparació per poder-ho dur a terme, a més, el mural havia de ser més gran i estar enganxat el terra. En segon lloc, perquè degut als inconvenients inicials, pensava que tindria més classes per fer-ho i no va ser així, és per això que vaig decidir fer-ho jo pel meu compte i sense tanta gent, vaig pensar que les passes ja representaven molt el que jo volia i que si era jo la que feia les passes ja es veuria per si sol el que jo volia reivindicar. 

Per altre costat, un aspecte que hem va funcionar molt bé va ser fer material de més, és a dir que de els idees que anava tenint fer més gravacions i fotos per tal de tenir-les per si posteriorment les pogués necessitar. Perquè així va ser, en el meu cas moltes gravacions que vaig fer al final no les vaig posar a l'edició i d'altres que havia fet per si de cas han sigut la base de la gravació.

Tot i els inconvenients que han pogut sorgir estic orgullosa de la feina feta i penso que he representat en gran part el que jo volia, transmitint i invitant al espectador a reflexionar i replantejar-se molts aspectes controversos de la vida quotidiana.  

COAVALUACIÓ. COMENTARIS DE LES OBRES D'ART

En arribar el dia de les exposicions, em va sorprendre molt la quantitat d'obres que hi havia i l'originals que eren, cadascú amb la seva marca individual i el que podia semblar una cosa a simple vista, quan t'ho explicaven era una altra. Aquest dia em va agradar molt poder veure el procés de creació de cada obra i que m'expliquéssin el que representava per ells. És per això que he agafat dues de les obres que em van sorprendre o cridar més l'atenció per comentar-les:

MIREIA

Per un costat, he escollit l'obra de la Mireia per la seva senzillesa en la obra i perquè aquesta representació que ha simple vista pot semblar una cosa, quan t'ho expliquen t'he molt més significat del que et pensaves. Es tracta d'una obra feta amb elements naturals, un aspecte molt característic del Land Art treballat a classe. Això em sembla molt interessant, ja que el fet de crear una obra amb materials que et trobes al mateix entorn natural és més original i congruent amb el que es vol expressar i definir en  l'obra.

Després, podem observar una pinya al centre, que simbolitza ella envoltada de totes les seves emocions durant l'excursió, els sentiments que va experimentar en pujar la muntanya. Es pot diferenciar amb diferents tipus de terra, textures, colors i cadascú vol dir una etapa diferent i viscuda per ella durant l'excursió. Aquest aspecte personal de la obra és el que em va sorprendre més de cadascuna, ja que ens mostra com cada obra reflecteix la personalitat de qui l'ha creat. 

Per últim, cal destacar la forma de l'obra, que dóna la sensació de girar. Estic d'acord amb la professora en el fet que la representació estàtica no permet observar tant bé el  que l'artista vol transmetre, i que hauria estat millor que ella mateixa girés l'obra amb la mà perquè poguéssim apreciar aquest moviment que ella volia ensenyar-nos amb la seva creació.

ENTRE LA SERENITAT I EL CAOS = Alba Ramírez Pons

Per altre costat, he escollit l'obra de l'Alba, per la seva originalitat en dur a terme aquesta obra i per mostrar aquest significat que jo he compartit tant en voler representar la meva creació. 

Fixant-nos en el material que ha utilitzat per dur a terme aquesta obra podem veure que està feta a partir de retalls de revistes, element que em sembla molt xulo i que diferencia de la resta d'obres. Amb aquests retalls ha buscat diferents paraules representatives del caos de la societat que ens envolta en el món urbà, és a dir tot el que té a veure amb les xarxes socials, socialitzar, anar a comprar, sentiments comuns en el dia a dia o fins i tot, preguntes o converses que solem tenir amb la gent del nostre voltant.  I per sobre, fet que ja no vaig identificar tant, el paper verd amb el fil que guiava aquest acte de caminar per sobre aquest caos, i la importància d'evadir-se d'aquest món per entrar en la natura i en la calma d'aquesta.

M'ha semblat una obra feta amb molta cura i consciència, en el que cada element estava en un lloc per un motiu, i està molt net. El fet de fer-ho sense marc també m'ha semblat molt encertat pel significat que li volia donar a la obra, així que m'ha semblat molt xulo!