BLOC I

Entre aquest bloc I i el III explicaré el procés que hem passat el meu grup i jo per arribar a fer la nostra intervenció a l'aula amb la resta de companys. En aquest bloc explicaré el fil conductor pel qual hem volgut guiar la seqüència, i els referents artístics que engloben la temàtica i els que escollirem treballar. I en l'altre bloc, concretaré més en la dinàmica i les propostes d'exemple que ens han guiat per realitzar-la.

EIX D'INTERÈS: LIGHT ART

Explicació del fil conductor que enllaça els/les 5 artistes referents per a la intervenció educativa

El nostre grup, per escollir en quina temàtica ens volíem centrar en la nostra seqüència, vam decidir que volíem fer el Light Art. Ens vam inspirar amb un artista anomenat Albert Espona, pare d'una amiga meva que va morir fa relativament poc, i que treballava combinant diferents tècniques de creació digital, com la programació, vídeo GT i disseny de programari. Explorava les possibilitats que tenia la llum i el moviment a través de caixes de llum, projeccions de vídeo o art digital imprès en diferents mitjans. Va treballar com a dissenyador gràfic i realitzant diferents il·lustracions en diferents diaris com Avui o La Vanguardia.

Les seves obres ens van guiar per treballar a partir del fil conductor del Light Art, enllaçant aquests cinc artistes referents que explicaré pròximament, ja que ens va semblar molt original i una manera de treballar aspectes que no havíem vist que es treballessin a les escoles. Aquest corrent sorgeix a través de la manipulació de llums, colors i ombres formant “escultures lumíniques”, on aquestes poden ser provisionals o permanents i poden existir tant en espais distintius, galeries interiors o exposicions de museu, com a l'aire lliure en esdeveniments com a festivals. L'art de la llum pot ser una interacció entre la llum i un espai arquitectònic, i aquests artistes utilitzen la llum de maneres úniques per crear experiències immersives, manipular la percepció i adreçar qüestions socials i ambientals, relacionant-les amb la temàtica del Light Art.

Un cop vam saber el corrent en la qual ens volíem centrar, vam pensar diferents autors que treballaven amb la llum, i que ens podíem inspirar per fer la nostra seqüència didàctica. Havíem d'escollir cinc autors referents tant femenins com masculins, i entre els quals hem buscat diferents estils d'art i diferents maneres de treballar la llum, alguns treballen la percepció i el moviment d'aquesta, altres l'utilitzen per reclamar injustícies socials o altres utilitzen la llum natural per reivindicar algun aspecte en concret.

REFERENTS ARTÍSTICS

ANTHONY MCCALL (Època Contemporània 1973-2017)

En primer lloc, destaquem a McCall, que va ser un dels primers artistes visuals a experimentar amb el cinema espacial i l'escultura temporal, sorgint a mitjans dels anys setanta amb la sèrie de pel·lícules "Solid Light". L'artista britànic Anthony McCall ha estat empentant els límits de l'art i experimentant amb la frontera entre el cinema i l'escultura, utilitza la llum i el temps com a materials característics. La seva obra inclou dibuix, instal·lació i performance, sent aquesta última una de les seves preferides.

McCall és famós per les seves "línies de llum", que són projeccions cinètiques que creen formes tridimensionals en l'espai. La seva obra posa l'accent en la relació entre la llum i l'espai físic. Les seves obres de llum sòlida són instal·lacions en què utilitza feixos de llum per crear formes escultòriques a l'espai. Aquests feixos de llum són projectats sobre partícules en suspensió a l'aire, creant una sensació tangible d'espai tridimensional. Els espectadors poden caminar al voltant d'aquestes formes de llum, interactuar-hi i veure com canvien a mesura que es mouen dins l'espai.

A les seves obres, McCall busca desdibuixar les fronteres entre el medi cinematogràfic i l'escultura, creant una experiència que és alhora física i immaterial. A través d'aquesta fusió de llum, moviment i espai, McCall convida els espectadors a contemplar la naturalesa efímera del temps i l'espai, i com la nostra percepció pot ser alterada i subvertida.

Ens va semblar un artista molt interessant, ja que ens permetia treballar a partir de la llum natural, les ombres i les possibilitats que té la llum es l'espai, donant possibilitat inclús a fer performance amb infants. A més permet relacionar l'art amb el cinema, fet que pot motivar molt als infants a fer una dinàmica o sessió a l'aula.

JENNY HOLZER

En segon lloc, Jenny Holzer, dona que va néixer a Gallipolis, Ohio, 29 de juliol de 1950, actualment te 73 anys. És una artista estatunidenca que viu a Hoosic Falls, a l'estat de Nova York. El seu art s'ha escampat en moltes ciutats del món i se centra en l'exposició de paraules i idees en espais públics per denunciar diferents formes d'injustícia. 

L'artista a mitjans dels anys 60 va començar a penjar cartells anònims als carrers de Manhattan amb missatges breus o aforismes que denunciaven diferents formes d'injustícia. El 1981, Holzer va començar a gravar missatges en plaques d'alumini i bronze com les que es fan servir en els hospitals i edificis governamentals. El 1982, va llogar un espai publicitari lluminós a Times Square, a Nova York, va incorporar els cartells lluminosos amb leds com a suport dels seus missatges públics. Finalment, Holzer ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives en llocs destacats com el Guggenheim Museum de Nova York (1989), el Dallas Museum of Art (1993), entre d’altres. 

La vam escollir, ja que pensem que la llum moltes vegades també es pot relacionar en escriure missatges que vols transmetre a la societat, inclús treballar amb injusticies socials amb els infants a partir de les seves obres. En les que els facis reflexionar, entrar en debat i analitzar com i perquè ha fet una obra.

OLAFUR ELIASSON (Època contamporània 1989-2010)

En tercer lloc, destaquem un dels artistes més coneguts per les seves escultures i instal·lacions a gran escala, realitzades amb materials com la llum i l'aigua, i pels seus jocs amb elements com ara la temperatura de l'aire per sorprendre l'espectador. El 1995 va establir Studio Olafur Eliasson a Berlín, un laboratori per a la investigació de l'espai (anàlisi de perspectives, dimensions, volums, etc.).

Les seves instal·lacions incorporen elements de llum, aigua i natura, i sovint exploren temes com la percepció, el canvi climàtic i la relació entre l'ésser humà i el medi ambient, fet que creiem molt necessari per incloure en moltes de les sessions que es facin amb els infants. L'objectiu que segueix en les seves obres és estimular la reflexió sobre com percebem i interactuem amb el món que ens envolta. Moltes de les seves obres intenten despertar un sentit d'autoconsciència i col·laboració amb l'entorn natural i l'espai arquitectònic, realitzant un diàleg entre l'humà i la naturalesa, individu i el món que l’envolta, per crear una relació uns amb els altres per crear un sentiment d'interconnexió i responsabilitat envers el nostre planeta.

Això ho aconsegueix explorant la percepció de la llum i com aquesta pot influir en la nostra experiència espacial i emocional. Utilitza la llum com a mitjà per crear un entorn immersiu i transformar l'espai en una experiència única utilitzant miralls per reflectir i distorsionar la llum, o la creació d'efectes visuals amb llum que poden generar un efecte hipnòtic o emocional en l'espectador. Aquestes obres poden ser exemple per moltes dinàmiques a l'aula, com la creació d'un vitrall per tal de veure els cossos translúcids i com la llum transmet diferents colors.

A través de la seva manipulació de la llum, l'artista ens convida a qüestionar la nostra percepció del temps, de l'espai i fins i tot de nosaltres mateixos. Les seves instal·lacions lumíniques sovint juguen amb la nostra percepció visual, creant il·lusions òptiques i efectes sorprenents que ens obliguen a replantejar la manera en què interpretem el món que ens envolta. Fet que creiem que als infants els pot ser de gran interès i es pot introduir molt bé a l'aula. Aquest és un dels artistes que ens ha agradat més per fer la seqüència, ja que pot despertar gran interès a l'alumnat i algunes de les seves obres són de fàcil recreació a l'aula.

JAMES TURRELL

En quart lloc, trobem a James Turrell. un dels artistes més influents en aquest àmbit i en el que ens hem centrat per fer la intervenció educativa. Utilitza la llum natural i artificial per crear instal·lacions immersives que juguen amb la percepció de l'espai i el color, va començar utilitzant la llum com a primera matèria de les seves creacions a mitjans la dècada dels seixanta, quan, juntament amb altres artistes del sud d'aquest estat dels EUA. 

Les Light Projections que exposa són unes projeccions de llum molt intensa dirigida sobre els angles (cross-corners) o sobre les parets de l'espai d'exposició (single-wall). Tot i que semblava que tenien una certa tridimensionalitat, aquestes projeccions no tenien cap propietat física, i l'efecte visual en variava en funció del punt de vista de l'observador. Fet que creiem que pot donar molt joc a l'hora de fer la sessió, ja que aquesta percepció de l'observador és la que ens farà relacionar cada emoció amb el que l'obra vol transmetre.

Principalment reconegut com un artista contemporani, actiu de mitjan de segle XX fins al segle XXI. La seva obra ha estat desenvolupada al llarg de dècades, des de la seva emergència com a artista a mitjan de dècada de 1960 fins a l'actualitat.

DIANA THATER

Finalment, trobem a Diana Thater, nascuda l’any 1962 a San Francisco, és una artista, educadora i escriptora. Va estudiar història de l’art a la universitat de Nova York. Des dels anys 90, ha estat pionera en l’ús de la videoinstal·lació utilitzant la llum i color, innovant contínuament en la presentació de l’art. Ha combinat noves tecnologies de la imatge en moviment amb formes que desafien les convencions del vídeo i el cinema, utilitzant l’art d’instal·lació. Manipulant el color en l’espai d’exposició i utilitzant pantalles i monitors com a suport visual, les obres de Thater plantegen les qüestions més urgents de la cultura contemporània.

Totes les seves obres exploren la relació entre la natura i l’efecte dels humans sobre ella. Fa exposicions dins espais on manipula l’arquitectura de l’espai a través de la interacció amb imatges projectades i llum. Així, vol produir una relació entre temps i espai, amb la intencionalitat d’assenyalar la diferència entre veure i mirar i generar una experiència inmersiva  en l’espectador.

Personalment, mai ens havíem parat a pensar en noves maneres de veure l’art més enllà de les que ja coneixíem, així que vam decidir utilitzar aquest treball per a descobrir noves maneres d’utilitzar i expressar l’art.  Pensem que el light art captiva a l’espectador perquè el fa partícip de l’obra d’una manera més directa. D’altra banda, també destaquem la importància d’obrir la nostra ment a altres maneres d’explorar el món. L’art representa moltes mirades, i per aquest motiu explorar diferents corrents ens pot aportar un aprenentatge, reflexió i introspecció molt enriquidora. Per acabar, hem mencionat que ensenyar aquest corrent artístic a l’escola pot evocar un interès en els infants, ja que ens dóna moltes oportunitats de treballar amb l’art utilitzant mètodes i materials que, personalment, mai hem vist a l’escola.

Aquest corrent ens pot donar molts aspectes a treballar a la primària, com poden ser la llum, les diferents fonts de llum que podem trobar, siguin naturals o artificials, com varien els cossos en funció a quanta llum deixin passar, siguin translúcids, transparents o opacs, els colors, entre molts altres. I tots aquests aspectes es poden tractar amb les múltiples obres que hem presentat d'aquests referents artístics, que ens poden fer reflexionar, crear i comprendre molts continguts de la llum.