INTRODUCCIÓ

Qui sóc?

Hola! Em dic Mireia i tinc vint anys, aquest juliol en faré 21, visc a Sant Just Desvern amb els meus pares i el meu germà gran, poble en el qual he viscut des de petita i hi tinc tota la família i amics. Al llarg de la meva vida he pogut fer moltes extraescolars, des de música, esport, anglès o esplai als caps de setmana. Des de sempre m'han agradat molts els nens, així que vaig començar a l'esplai fent de monitora i des de llavors que he anat treballant en extraescolars, colònies, casals o instituts. Vaig començar la meva escolarització a una escola del poble i posteriorment a l'únic institut que hi havia aquí, després vaig fer el batxillerat en un centre al poble del costat, i un cop acabat, vaig començar la carrera a l'autònoma. Actualment estic a tercer.

Com a persona em considero una persona bastant pacient, empàtica i positiva, elements que trobo essencials si vull estar amb infants. A més a més, penso que sóc molt activa i m'agrada fer moltes coses, una d'elles és l'esport. Tota la vida n'he fet, vaig començar fent piscina, després molts anys volley i ara actualment amb el poc temps que tinc mentre treballo i estudio, vaig al gimnàs i a córrer. També m'agrada molt sortir amb els amics a fer plans, llegir, mirar sèries i viatjar. Una de les coses que m'agradaria a l'acabar la carrera és anar a viure a un altre país, treballar i poder viure en un altre entorn i ciutat en la qual no estigui gens acostumada a viure.

L'educació artística en el desenvolupament de les persones i l'art de caminar 

Com he dit, aquest és el meu tercer any d'universitat, és a dir, que aquest serà el meu segon any fent educació visual aquí a l'autònoma. Amb això podria dir que ja tinc una idea del que significa l'educació visual i com influeix en els alumnes. Tot i això, aquest blog servirà per posar tots els meus aprenentatges al llarg d'aquest nou curs i tot el que vagi aprenent del que és l'art. Ara per ara, per mi és una forma d'entendre el món, engloba molts aspectes de la vida, tant artístics com visuals en els quals es poden veure representats dibuixos, quadres, vídeos, curtmetratges o performance. Per mi la gràcia de fer art, no és l'obra com tot el que et fa sentir aquesta. Quan un artista fa art t'està volent dir alguna cosa, està reivindicant una forma de pensar, una idea o fent justíca d'algun aspecte que creu que s'ha de tractar. Penso que l'art és una forma de representar els judicis i els estereotips de la societat, i és un aspecte molt personal i lliure de moltes interpretacions per la gent que l'observi.  

En general, som una societat, i jo m'incloc, des de ben petits que ens han educat amb unes normes i unes pautes a seguir per fer una feina. En el que quan fem alguna cosa, hem pensat prèviament el com i el què havíem de fer, i no ens han donat aquesta llibertat de fer el que vulguem i de crear. És per això que moltes persones amb l'art, ens frustrem i ens limitem, ja que no se'ns acudeix res i no ens donem el temps per pensar i donar una idea al que ens hem imaginat. Això ve molt lligat a com ha canviat la vida, i per mi, al poc que estem acostumats a avorrir-nos; quan donem espai als infants a avorrir-se és quan comença la imaginació i donem peu a inventar-nos jocs i idees. És per això que crec que l'educació visual té tanta importància, i és important que a les escoles s'inverteixi el temps necessari perquè els alumnes experimentin amb l'art i es fomenti la seva creativitat. 

Des que vaig començar a la universitat he notat un cert canvi en mi en aquest aspecte, ja que aquesta assignatura m'ha fet adonar-me de la meva creativitat. Jo pensava que no era una persona gaire creativa, però el fet de crear dinàmiques, sessions i fer representacions visuals m'ha fet adonar que tinc bastants idees, que m'agrada inventar, crear i pensar dinàmiques per un grup classe. Per mi aquesta qualitat és imprescindible pels i les mestres, per tal d'innovar en l'educació i fer dels alumnes un aprenentatge vivencial i dinàmic d'allò que els estem ensenyant. Per fer això, l'escola també ha de fomentar aquesta habilitat, fent que tant els alumnes com els mestres se sentin lliures d'expressar el que vulguin, fent sessions en les quals puguin promoure la seva curiositat i experimentin, puguin ser originals i sorgeixin moltes idees d'un sol aspecte. I sobretot, donant importància a què els docents tinguin el coneixement per fer-ho i les eines suficients per portar-ho a terme. Tal com diu Kaori Iwai en la seva obra, és important donar el reconeixement necessari a l'educació artística a les escoles, ja que és l'eina per tal que els alumnes tinguin un desenvolupament integral adient. 

A més a més, de l'evidència que les arts ajuden a desenvolupar aquesta creativitat en els infants, també observem altres beneficis en l'educació, perquè ajuda en molts altres aspectes que faran que l'infant tingui un creixement personal i social molt més enriquidor. Facilitant en la seva comprensió del món que l'envolta, empatia, socialització amb els altres o la mateixa gestió de les emocions.

Podem destacar que l'art transforma l'aprenentatge proporcionant experiències enriquidores més enllà de l'educació tradicional, autors com Walter Kluwer i Anne Bamford en les seves obres esmenten la multitud de beneficis que té, dintre dels quals trobem l'impacte en el desenvolupament emocional, social i cognitiu dels infants que fa que es fomenti la creativitat i el pensament crític de l'alumne. 

Referents artístics

En aquesta introducció de l'assignatura, a més de presentar-me i de reflexionar sobre la importància de l'educació artística en el desenvolupament dels infants, parlaré de l'art de caminar, un dels principals blocs dels quals tractarà aquesta assignatura. Aquest procés és un dels quals se'ns planteja des de la sortida que vam fer al transnatura i que es relaciona molt amb aquesta creativitat que parlava, ja que ens fa explorar del nostre entorn i innovar amb alguna creació artística, treball molt diferent del que hem fet fins ara. És per això que abans de començar a pensar en el que faríem en cada treball, l'Ester ens va ensenyar diferents pràctiques artístiques que fomentaven aquest art de caminar i que potser ens inspiraven per fer la nostra creació. A més també de mostrar-nos diferents maneres de fer-ho, des d'una obra feta amb fang fins a una creació amb vídeo.

 

Caminar com a pràctica artística

En primer lloc, ens trobem artistes que veuen caminar com a pràctica artística, implicant el moviment del cos en les seves obres d'art, i creant aquest caminar per fer art. Les seves obres poden incloure des d'intervencions en el paisatge a què l'artista faci un camí com a recorregut.

Tenim per un costat, obres centrades en caminar com a experiència per l'espectador o per l'artista, ens podem trobar a Walter de Maria, que en aquest cas l'artista amb l'obra "the lightening field" ens vol mostrar com va viatjar en un lloc remot de Nou Mèxic per explorar la seva obra a peu i plantar pals metàl·lics per atreure els llamps. En aquest sentit, mostra caminar com una pràctica artística.

Walter de Maria - Campo de relámpagos

També ens podem trobar a Hannsjörg Voth o Jim Reinders, coneguts per les seves escultures i monuments situats en llocs remots, que requereixen tant per l'artista com per l'expectador una experiència que et fa caminar i explorar l'entorn i que et connecta així l'obra amb el paisatge on et trobis. 

Jim Reinders - Carhange

Hannsjörg Voth - Escalera Celeste

Per últim, ens podem trobar a Richard Long amb la seva obra "a line made by walking", que és un dels artistes més reconeguts per la pràctica de caminar com un art, ja que va caminar repetidament en línia recta sobre un prat fins a crear una línia invisible, fent que aquesta pràctica es convertís en una obra d'art.

Richard Long - A line made by walking

Aquests autors em van inspirar d'alguna manera a trobar-li significat al qual ens estaven proposant, i bàsicament veure que hi havia obres fetes amb aquest sentit i objectiu, és a dir que era possible que jo fes alguna cosa semblant. Perquè en el primer moment que em van dir que havia de fer una creació sobre l'art de caminar anava molt perduda, i no sabia ni per on començar.

Tot i això, encara no havia trobat gaire la idea amb què jo em voldria enfocar, ja que tampoc sabia molt les tipologies de pràctiques educatives que existien ni fins a on podia arribar, és per això, que els autors que explicaré pròximament són els que més em van inspirar a fer una obra d'art d'acció.

Art d'acció

Aquest art es tracta de relacionar la mateixa pràctica artística amb el seu acte, incloent-hi així  performances com happenings, dintre el qual en el primer cas el públic és l'espectador i en el segon, es necessita la implicació del públic.

Marina Abramovic - Performance

En aquest tipus d'art podem trobar a Marina Abramovic, artista considerada una figura central en el món de la performance, on es crea una intensa connexió amb el públic que és l'espectador de les seves obres. També podem trobar a Wolf Vostell i Angels Ribé on conviden el públic a participar activament en l'obra, interactuen amb els aspectadors i desafien barreres o expectatives del públic.

Wolf Vostell - Happening

Àngels Ribé 

Aquesta tipologia d'obra em va interessar, ja que poques vegades havia vist performance d'aquest tipus, estava acostumada a veure obres d'art en quadres, pintures i dibuixos, no en vídeos o curtmetratges, fet que em cridava molt l'atenció per aquesta crítica social que hi havia al darrere que feia que el públic hi formés part. És per això que vaig anar més en aquest àmbit.

Per acabar, ens trobem també l'obra de Pipilotti Rist, coneguda per "Ever is Over All", una peça icònica on una dona camina per un carrer trencant finestres de cotxes, fent una videoinstal·lació en el que relaciona aquesta bellesa de la dona amb el poder i la destrucció. De fet, Beyoncé en un dels seus videoclips va fer una escena semblant en què representa el mateix.

Pipilotti Rist

Beyoncé

Tots els artistes presentats, al cap i a la fi, el que volen és interaccionar amb el cos, l'espai i el públic, i tot engloba aquest caminar com a pràctica educativa. El moviment del cos serveix com a eina per crear un significat que pot anar des de denunciar una injustícia social per fer participar en el públic, però totes aquestes formes tenen el poder d'interacció i transformació. Aquests artísties i propostes em van servir per crear la meva obra d'art, que comentaré en l'apartat del bloc II.